1 des. 2016

Mas Bertran X80, el nou escumós de xarel·lo i sumoll per aquest Nadal.


Del celler de Sant Martí Sarroca neix un nou producte, el Mas Bertran X80. Un Clàssic Penedès anyada 2011, de 5 anys de criança, elaborat amb Xarel·lo (85%) de vinyes velles de 80 anys i poc productives i un toc de Sumoll (15%) que li aporta singularitat. Amb aquest cupatge, reforcen l'aposta per les varietats autòctones del territori.
Un cop a la copa es mostra amb un color or vell, aromes que van des dels cítrics almivarats de pell de llimona i cumquat passant per fruitats de nespres madurs, poma al forn, préssec en almívar, peres al vi, subtilesa de maduixetes silvestres i acabant amb records de molla de pa. A la boca ens torna a recordar aquestes sensacions amb un caràcter un punt vinós. Elegant, amb una bombolla fina, sensació cremosa que omple la boca i es manté una bona estona. Un producte perfecte per acompanyar tot un àpat  nadalenc tradicional, brous, pollastre amb prunes i pinyons, canalons...i perquè no amb foie.


A la presentació també vam poder gaudir d'altres productes del celler. L'Argila Rosat de sumoll 100% procedent de la verema del 2013. Un estiu climatològicament parlant poc calorós i amb nits fresques, condicions que van afavorir una bona maduració d'aquesta varietat tardana. Destaquen els aromes de magrana, préssec i llevats i en boca aquell puntet amargant agradable.
El seu parent L'Argila 100% Xarel·lo anyada 2011, d’una verema sana i maduració optima. Aquest és un Clàssic Penedès de llarga criança amb aromes de fruits secs (ametlles), llevats, fruita blanca, fonoll i tocs cítrics de twist de llimona, melissa i maria lluïsa. Un producte que es troba en el seu punt òptim de consum.

Per finalitzar, un producte que especialment a mi m'agrada per les seves possibilitats a l'hora de consum, l'Ancestral. Segona anyada d'aquest escumós 100% Xarel·lo amb una criança de 6 mesos i una sola fermentació amb els sucres provinents exclusivament del raïm. Dolcenc, aromes de most de la varietat, atractiu i divertit. Ben fred un tastet com aperitiu, amb foie dóna joc, i acompanya perfectament a l'hora dels torrons, les neules i el Pantone.





25 nov. 2016

Vi novell; celler Masroig


Sí, és veritat, de la celebració del vi novell que organitza el celler Masroig ja us havia parlat, però sabeu que passa, és un dels actes que es fan al voltant del vi que més m'agraden pel seu caràcter popular i és per això que cada any m’engresqui a explicar alguna cosa d'aquest esdeveniment.

Del conjunt de costums i coneixements que es transmeten de generació en generació i formen part de la cultura d'un poble o una comunitat se'n diu tradició.
L'altre matí davant les portes del celler vaig veure un exemple de com aquestes resisteixen.

Hi ha gent que inicia una temporada al mes de setembre després de les vacances, d'altres ho fan amb l'inici de l'any, però en el món del vi aquesta comença quan el raïm veremat ha finalitzat el procés de fermentació i transformat esdevé el primer vi.
I que millor per agafar forces per tirar endavant una nova temporada que envoltar-se d'amics, veïns i coneguts... Festa popular, bon rotllo, nens corrent, espinjolar la bóta, música, xerrar de tot i res, àvies al sol, vi per aquí i per allà, desvergonyits que ballen i s'ho passen bé. Tot això és el que ens trobem any rere any a la presentació del vi novell del celler Masroig que aquest any ha comptat com a padrí amb en Lluís Marquina, periodista i director del programa “Generació Digital” de TV3.

Visca les tradicions populars i el vi novell.




16 nov. 2016

Sempreviva




En un matí solejat i una temperatura agradable que corrobora allò que es diu del microclima de Sitges i la costa del Garraf en general, a les portes de l'edifici modernista seu de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista es va realitzar la presentació del nou vi del celler Jané Ventura.
Dins d'una ampolla amb forma sensual, transparent, neta d'etiqueta i només marcada per una serigrafia delicada on destaca la reproducció d'una branca de flor de sant Joan (Sempreviva), plata mediterrània molt utilitzada en els guarniments de les catifes de les festes de Corpus de Sitges, i que en aquest cas dóna nom a aquest vi, s'amaga aquest vi de Malvasia de Sitges.

De color groc llimona pàl·lid. Aromes de flors blanques, de taronger i abèlia, cítrics de pell d'aranja i tocs fruitats de préssec i exòtics de papaia i mango. Frescor varietal, ampli, agradable i encisador. Un vi amb un alt poder d'atracció.
És un vi nascut de la inquietud que en Gerard Jané mostra vers aquesta varietat i la seva recuperació. El Celler Jané Ventura ja vinifica un fet amb Malvasia des del 2005, és d'un estil diferent, amb pas per bóta tot buscant un producte de llarga vida i complexitat. En aquesta ocasió, amb aquest nou producte, han volgut mostrar el potencial varietal d'una forma desacomplexada, destacant la seva frescor i l'ampli ventall aromàtic. Tot un reconeixement a una varietat d'origen Grec, que arribà a Catalunya fa uns 700 anys. Diu la llegenda que els primers sarments de malvasia arribaren a Sitges de la mà d'un almogàver que al començament del segle XIV anà a lluitar a la Mediterrània oriental sota les ordres de Roger de Flor. Fou la varietat més conreada al S.XVIII i inicis del S.XIX i es convertí en un dels vins catalans més apreciats fora de les nostres fronteres. La seva delicadesa envers les malalties, a destacar els atacs d'oïdi i les dificultats a l'hora de ser conreada i la fil·loxera va fer que anés desapareixent dels camps fins a arribar gairebé a desaparèixer.
Conscient que la malvasia acabaria desapareixent del tot, poc abans de morir, el diplomàtic sitgetà Manuel Llopis i de Casades (1885-1935) va voler evitar-ho llegant a l'Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges una vinya situada a Aiguadolç i també el negoci familiar d'elaboració de malvasia. Gràcies a aquest gest, van conservar-se uns pocs centenars de ceps que han arribat als nostres dies i dels quals amb l'esforç de diverses persones, entre elles l'Enric Bartra, s'ha iniciat en els darrers anys un procés de recuperació d'aquesta varietat.


26 set. 2016

Un passeig per la mostra de vins i caves de Catalunya 2016




El passeig Lluís Companys de Barcelona torna a ser el punt on de la mà de l'Incavi i Prodeca diferents cellers donen a conèixer els vins i espumosos que es fan al nostre país. Dijous, dia inaugural vam ser convocats sota l'Arc de Triomf (entrada de la Mostra) pel Josep Sucarrats (director de la revista Cuina) i l’Àngel Garcia Petit (enòleg i col·laborador de la publicació) per tastar d'alguns productes seleccionats de tot el ventall de vins que es poden trobar a la mostra.
La tria va constar de 2 vins blancs, un espumós i 3 negres de diferents Denominacions d'Origen del territori.
De la D.O. Penedès vam tastar el vi blanc de varietat Montonega del celler Mas Rodò. La varietat Parellada plantada a una alçada superior als 500 metres adopta unes característiques singulars, aquesta "mutació" fa que rebi un altre nom, Montonega. El vi resultant en aquest cas és fresc i amb aromes de fruita blanca.
El passeig ens va dur a la D.O. Pla de Bages, en concret al celler Abadal. Vam tastar el seu Picapoll 2015. En els darrers anys aquest vi de picapoll no para de sorprendre. És un ventall d'aromes florals que van des del gessamí, passant per la mareselva i acabant amb tocs de gardènia, tot un espectacle.
Va arribar el moment de les bombolles i ens vam aturar a can Llopart. En Roger ens va oferir un Llopart Original 1887. Un cava gran reserva de 6 anys de criança, Cupatge de montonega, xarel·lo i macabeu de vinyes de muntanya. L'etiqueta és una reproducció de l'original de 1887. Amb la seva llarga criança ha adquirit una complexitat d'aromes que el fan interessant.



Anem pels negres. Del Penedès bressol del Cava vam marxar cap a la Terra Alta, ens aturem al poble de Bot i més concretament a l'Agrícola de Sant Josep per tastar el seu nou vi Llàgrimes de tardor garnatxa. Vi negre jove però amb una criança a l'ampolla d'un any que el fa afable, fresc i un punt dolcenc agradable.
Pugem una mica fins al Montsant i del Celler de Capçanes i d'una vinya de 70 anys conreada en sòl de calissa, una garnatxa singular. Amb 4 mesos en bóta però conservant tota la frescor, tocs anisats de fonoll, bona acidesa i molta fruita (vermella de bosc i pruna vermella). Bona persistència final en boca.
I per finalitzar, de la D.O. Costers del Segre subzona Les Garrigues el Celler Mas Blanch i Jové. La Sara Jové companya d'estudis de sumilleria ens va oferir el vi que més s'estima, el Saó Expressiu. Llarga criança en bóta, molt aromàtic, caramels, fruita confitada, fulles de tabac... Tota una festa. Un vi llarg, intens i seductor. Sempre he dit que és molt de sobretaula.
Aquest és un resum del passeig què van pensar els companys de la revista Cuina. Sempre és agradable compartir moments de vi amb company i amics, xerrar i en definitiva passar una bona estona. Gràcies, salut i vi.








9 juny 2016

Garage 2010

Bodegas Baigorri
D.O.C Rioja (Alavesa)

De color intens cirera madura amb reflexos grana. 
Aquest vi negre de Tempranillo ens ofereix un ventall ampli d'intensos aromes. Fruites vermelles, pell de prunes, confitura de cireres, figues i regalèssia. De la seva criança en bóta torrefactes, fumats i tocs d’ebenisteria. A la boca ens certifica tot el que és apreciat al nas. Intens, amb bona acidesa, equilibrat. Amb un taní elegant i un final llarg i agradable.


RAMONES ::Blitzkrieg Bop::








22 abr. 2016

Dempeus selecció


D.O.Q. Priorat (Porrera)




De bonic color grana, amb una llàgrima gruixuda i lenta. Aquest vi de carinyena ens sedueix rapidament amb un gran ventall d'elegants aromes. D'inici una combinació de fruita vermella compotada,tot seguit s'expressa mineralitat, fulles seques, llavors de cacau i tocs florals de violetes. Balsàmics de murtra. A la boca es mostra amb gran personalitat, pas per boca envolvent i sensacions de vellut, taní agradable i madur. Final persistent.

Sílvia Pérez Cruz y Raúl Fernández 
::Pequeño Vals Vienés::


14 abr. 2016

Cava Maria Rigol Ordí Gran Reserva


Celler Rigol Ordí
DO CAVA 



Aquest cava de color groc/ daurat  ens transmet molts aromes de la seva criança.  Torrats, fruits secs ( avellanes, ametlles), panses, poma dessecada,  vainilla, llevats i figuera. 
Al moment de tastar-ho destaca un  agradable toc dolcenc equilibrat amb la frescor, amb un pas per boca elegant i cremós. Records de panses.  Un final llaminer i llarg que no deixa indiferent. Molt gastronòmic, pot aguantar tot un àpat d’inici a fi.


Els Pets ::Estupidament feliç::


12 abr. 2016

La D.O. Conca de Barberà presenta un distintiu pel vins de Trepat.


Amb la intenció de fomentar el  tret característic i  més representatius dels vins d’aquesta zona vinícola, la D.O. Conca de Barberà s’ha desplaçat Barcelona per presentar el nou distintiu que lluiran totes aquelles ampolles de vi que siguin mono varietals (mínim un 85%) de la varietat Trepat.
Els vins de la Conca tenen el seu referent diferenciador en aquesta varietat autòctona de raïm negre. Vins delicats, fruitats, frescos amb tocs especiats, balsàmics i de lleugera graduació alcohòlica.
Els jardins del Palau Robert es van obrir en una tarda primaverenca per encabir els diferents cellers i els seus vins. Entre palmeres, llaurers i pittosporum gegants carregats de flors, un total de 15 productors dels 21 existents a la D.O. van oferir els seus vins mono varietals de Trepat. En els darrers anys aquesta varietat s’ha anat recuperant tot  buscant un caràcter únic i diferenciador.
En format de rosats, espumosos, joves o amb criança en bóta, la varietat Trepat es mostra seductora al món.
La comarca de D.O. Conca de Barberà és un territori amb història i riquesa paisatgística.
L’evolució de la viticultura ha estat molt lligada a la història de la comarca i els seus antecedents més remots es troben abans de l’època romana. Tot passejant per ella ens trobarem amb nombroses cooperatives modernistes que Àngel Guimerà anomenà les Catedrals del Vi. Nombrosos exemples de Patrimoni històric i cultural, Monestir de Poblet, La ruta del Cister, El Montblanc medieval… i tot entre vinyes.

A partir d’ara a l’hora de beure vins de la D.O. Conca de Barberà podrem dir que estem Trepatejant.

3 març 2016

Opinió: Les fires del vi…




D’aquí a pocs més d’un mes arribarà la primavera i amb ella una allau d’actes i fires relacionades amb el vi ompliran els carrers d’arreu del país. Fins aquí tot perfecte.
El fet que les diferents Denominacions d’origen organitzin fires pel territori és interessant. Apropen i fan conèixer al públic en general els diferents vins que es produeixen al país.
Ara bé, entre fires i actes organitzats per diferents DO’s, ajuntaments, entitats… fan que aquests resultin nombrosos i el resultat final és que en un mateix cap de setmana es trepitgen els uns als altres, fent minvar el nombre de persones assistents.
Sempre s’ha dit que els excessos mai són bons i munyir molt la vaca només provoca que aquesta deixi de produir. Personalment penso que aquests actes no haurien de tenir un afany recaptatori com a primer objectiu, més aviat haurien de funcionar més com un bon aparador on professionals del sector donessin explicacions dels diferents productes i poguessin establir una relació propera i fàcil amb el consumidor final. Al cap i a la fi el que tothom volem és que el vi de casa nostra es conegui i sobretot es consumeixi.
Arribats a aquest punt, des de la modèstia més absoluta m’agradaria proposar un seguit de possibles solucions a aquests desajustos que penso que caldrien millorar, pel bé del sector vinícola del país.
En primer lloc fora interessant que els diferents organismes (incavi, ajuntaments, consells reguladors, associació Catalana de sommeliers i d’altres entitats interessades), formessis part d’una taula d’organització comuna i establir una xarxa de comunicació entre aquestes organitzacions.
Dins d’aquesta taula d’organització un dels punts més importants a tractar seria el fet de crear un calendari/agenda d’activitats comuna.
D’altra banda i com ja he dit abans, un altre tema seria el concepte, fira=negoci o fira=oportunitat/aparador. Tots sabem que els cellers que van a les fires fan el negoci què fan, però sí que intenten fer promoció d’allò que produeixen, sigui el producte final o bé si ho poden oferir, l'oferta enoturística. També s’ha d’entendre, que l'organització d’aquests actes comporta un seguit de despeses de logística s’han de recuperar. Ara bé, d’aquí a què aquestes activitats es converteixin en un negoci entra en un terreny on cadascú pot tenir el seu punt de vista.
Per últim, en aquest tipus d’esdeveniments fora interessant que realitzessin diferents activitats desenvolupades per professionals del sector vinícola (sommeliers, enòlegs…) que hi ha molts, preparats i amb un ampli coneixement del territori. Aquest per sort, és un tema que de mica en mica ja succeeix però que es podria ampliar i millorar.
Aquestes idees són molt bàsiques, però penso que poden ser un bon punt de partida per reformular el concepte de la promoció del vi del nostre país i del seu bon funcionament. Perquè aquestes no quedin en l'oblit, si penseu que és un tema a tractar, estem disposats a recollir més idees i comentaris què ens agradaria que expresséssiu i fer-les arribar als diferents agents interessats per establir un inici de diàleg que finalitzi amb un consens què afavoreixi al sector en general.




4 febr. 2016

Malvasia de Sitges-Origen Garraf.




Emmarcats a la campanya d’OrigenGarraf per fer conèixer, explicar i divulgar els productes genuïns de la comarca del Garraf, dilluns 18 a la botiga el Cellerer i de la mà del sommelier Ezequiel R. es va realitzar un tast de diferents vins fets amb la varietat Malvasia de Sitges.
Aquesta varietat no te un origen clar, podria ser o bé de Grècia(teoria més estesa) o de l’Àsia.
El terme “Malvasia” es diu que prové d’una evolució a l’Italià del nom de la població grega Monemvasia. Una teoria diferent explica que el nom sorgeix del districte de Malevizi, proper a la ciutat de Candía a Creta.
A Catalunya, diu la llegenda, que la malvasia fou portada a Sitges per un dels almogàvers que al començament del segle XIV lluitava a la Mediterrània oriental sota les ordres de Roger de Flor.
La malvasia de Sitges és una varietat amb un llegat important de tradició i prestigi amb referències des del segle XV. S’havia suposat que tenia relació amb altres malvasies, i amb les tècniques actuals d’identificació s’estan esbrinant estretes relacions amb altres malvasies que trobem a Croàcia, Itàlia, Portugal i Espanya, i diferències amb altres malvasies que tenen altres noms.
A grans trets la Malvasia de Sitges és una varietat que produeix un vi licorós blanc, dolç, olorós, d’alta graduació, de ràpida oxidació. A l’edat mitjana se li suposaven propietats medicinals i tòniques i apareix citat al Tirant lo Blanc.

Tornant al tast, cal dir que l’objectiu d’aquest era analitzar el comportament de la Malvasia de Sitges en diferents vinificacions. Cinc vins van ser els triats per aquesta missió.

El tast el vam començar amb la Malvasia de Sitges 2014 del celler Jané Ventura del Vendrell (DO Penedès). Tot i que les vinyes estan situades al Vendrell, aquest és un bon exemple monovarietal vinificat com a vi tranquil. A destacar la seva alta intensitat aromàtica típica de la varietat, florals de flor de taronger, magnòlia que després van anar evolucionen cap a les flors d’ametller. Fruitats de kumkuat, llimona i albercoc i tocs de vainilla i fusta elegant aportats per la fermentació en bóta de part del vi. Va aguantar perfectament les 2 hores a la copa sense perdre l’elegància aromàtica.

Vam continuar amb el Sasserra 2013 de Vega de Ribes de Sant Pere de Ribes. Vi tranquil Amb evolució. Destacarem la seva evolució, color or intens. Aromes de nous, tocs minerals secs (calcaris). Una poma al forn o compotada molt destacada tret típic de l'oxidació d’aquesta varietat, balsàmics de fonoll i Junípers. A la boca te un punt secant, final licorós i caràcter oxidatiu. Records de fruits secs.

El tercer va ser un espumós mètode tradicional, 36 mesos de criança i 13 graus. Monembasia 2011 de l’Hospital de Sant Joan Baptista. Vinyes al massís, terrer pobre. Aromes de formatge fresc no gaire agradables suposadament degut a algun problema químic en el moment de la fermentació, només es pot destacar aromes de pell de llimona i ametlles. A la boca una amargor molt marcada de la part blanca de les mandarines.

Seguidament va arribar el torn de l’ancestral 2009 amb llarga criança. Celler Vega de Ribes. Un producte espumós però només amb una fermentació espontània sense sucre afegit (licor d’expedició). Primer s’elabora el vi base i amb la fermentació a la meitat i encara amb sucres s’embotella i acaba la fermentació tot produint el carbònic. Aromes molt clar de panses. Dona la sensació d’haver produït el producte amb raïm amb sobre maduració i amb barreja amb raïm recollit en el moment habitual per realitzar un vi tranquil fresc.A la boca es repeteix les panses i tocs de murtra. Dolçor. Un maridatge perfecte per aquest producte podria ser amb formatge Stilton.

Per acabar el tast un clàssic si parlem de Malvasia de Sitges, La Malvasia seca de l’Hospital de Sant JoanBaptista. Vi de criança oxidativa, criança en bótes de castanyer, més poroses que afavoreixen aquesta oxidació desitjada. Un producte que no deixa indiferent, agrada o no agrada. Records dels vins de Xerès. Color caramel. Aspecte no net, amb cadenes proteiques amb suspensió. Aromes de caramel, pell de taronja, nous i pells avellanes torrades. A la boca amb una acidesa adequada i amb un final típic salí/metàl·lic que recorda les llaunes de conserves (escopinyes).

Resumin, un ventall interessant de productes diferents d’una mateixa varietat que  una producció molt petita i restringida a la zona del Garraf.