14 d’abr. 2018

Una marca comuna internacional pels vins catalans





-"El nostre sector ha de seguir apostant per la qualitat i fomentar la marca conjunta dels nostres vins per seguir sent competitius internacionalment"-.
 Aquestes són paraules que va pronunciar ara fa ja gairebé un any en Valentí Roqueta, president de l'Associació Vinícola Catalana dins l'assemblea anual de l'entitat que va tenir lloc al nou celler Les Vinyes del Convent a la població d'Horta de Sant Joan (Terra Alta).

Per fi es manifesta la idea de fomentar una marca conjunta dels vins catalans a l'hora de donar-se a conèixer a l'exterior. Aquesta era una idea, que fa anys que en rodava pel cap i que en diferents moments havia comentat en diferents converses amb persones del sector, cellerers, enòlegs... ja sé que no és gens original i vull pensar que més d'un també l'havia pensat però fins ara no havia sortit a la llum de la mà de cap institució/entitat que la pugui tirar endavant.

Catalunya és un país de vins, millor dit i sense ser pedant de grans vins; això és ara com ara una realitat reconeguda arreu del món. Molt bé ja tenim una part de la feina feta, ens reconeixen i diuen que som bons, perfecta. Ara toca donar una pas més endavant.

Allò que sempre s'ha dit, "la unió fa la força" s'ha d'aplicar en aquest cas pel bé de tots. Hem de ser capaços de poder articular un discurs on tot el sector se senti còmode, que sigui clar, competitiu, concís i sobretot atractiu per a poder "convèncer" al destinatari final que ja pot ser un majorista de vendes, un petit distribuïdor que treballa amb grans establiments de restauració, a l'àmbit del turisme/enoturisme o al consumidor final.


I per començar ja va sent hora que arreu del món quan sentin parlar d'un vi català sàpiguen situar-ho al mapa. L'actual moment polític ens ha ajudat bastant a l'hora de posicionar Catalunya al món. Estic convençut que si aquest acaba amb la creació d'una nova república catalana en l'àmbit europeu, el potencial d'una marca potent vitivinícola catalana amb la qualitat dels seus vins, la tradició i el paisatge entre altres aspectes és un "pack" molt atractiu.

En realitat i gràcies a la feina feta per moltes persones i estaments, en els darrers anys hem aconseguit, i deixeu que m'inclogui, que el vi català hagi augmentat en vendes de forma important. La tendència alcista al nostre territori i a l'exterior és clara. Penso que aquesta "lluita" s'està guanyant a còpia de petits granets que centenars de persones vinculades en el sector, ja siguin les escoles d'enologia i les noves fornades d'enòlegs, els nous sommeliers que en els darrers temps hem lluitat per fer conèixer els vins, viticultors, els cellerers, les institucions, entitats, prescriptors i d'altres que segur que em deixo... ens hem cregut el potencial dels productes que fem, ens estimem el territori d'on surten i al cap i a la fi hi apostem convençuts.

Per tot això i recollint les paraules d'En Valentí Roqueta com a portaveu de l'Associació Vinícola Catalana crec que ha arribat l'hora de crear aquesta marca comuna que ens identifiqui d'una forma clara i ràpida.

Com ja he dit abans, els vins que es fan a Catalunya són de gran qualitat. 
Tenim darrere nostra una història de centenars d'anys de tradició vitivinícola que tothom ha de conèixer, dels Ibers passant pels fenicis i romans i mantenint-se en totes les èpoques viscudes al llarg dels temps. Perquè tenim varietats autòctones/tradicionals amb gran potencial que ens fa singulars de la mateixa manera que els terrers i paisatges on s'arrelen aquestes... Per tot això i segurament molt més, cal deixar clar qui som.

Proposo que per mostrar-nos i deixar clar qui i que som, s'ha de reflectir a les etiquetes, a l'imatge corporativa en fires i publicitat en general. Amb un impacte visual senzill i concís. Per resumir-ho, anem a "vendre" vi català, que és de qualitat, que prové d'un territori on el seu conreu és tradicional i en el que allò que anomenem la cultura del vi és present dia a dia. Aquestes crec, han de ser les idees base.

6 d’abr. 2018

AA Dolç Mataró

Celler Alta Alella

D.O. Alella


Avui us parlo d'un vi que de mica en mica s'ha fet conegut a la nostra terra i s'ha convertit en un indispensable per aquells que disfruten amb els vins dolços.
Vi negre ecològic que prové principalment de vinyes de la varietat Mataró, aquest és el nom que pren la varietat Monastrell en aquesta zona. Són ceps que s'arrelen en un terrer singular sorrenc i com a conseqüència molt drenant anomenat Sauló. En anys com aquest que les pluges han sigut minses al Maresme del maig en endavant, els ceps són realment autèntics patidors i resistents a la vegada.

I com fan aquest vi?
Doncs us explico. Per aconseguir aquesta dolçor a l'hora de veremar esperen fins al moment que el raïm comença a sobremadurar tot just abans que s'inicia el procés de pansificació. És llavors quan el cullen aconseguint tenir més sucres i concentració aromàtica i de gustos fruitats madurs. Tot això serà allò que trobarem un cop el producte estigui llest pel consum. Un cop recollit i triat es diposita en tines d'inox. i macera durant uns 6 mesos amb un seguit de remoguts. Passat aquest temps es premsa i es realitza una curta criança de 2 mesos en bótes de roure francès per ser posteriorment embotellat. Ja està llest per al consum, un vi dolç amb uns 150-175 gr/litre de sucres residuals i uns 15 graus.
Amb un color cirera picota intens i aromes com abans havíem comentat de fruita molt madura, confitada. Figues seques, prunes, mores i tocs de pell de taronja entre d'altres. A la boca transmet tot allò que hem notat en olorar-ho. Potència de fruites negres confitades, untuós i golós. Equilibrat, amb tanins que són presents però molt ben integrats entre la dolçor i l'acidesa necessària en aquest tipus de vins.

 *La temperatura de consum és variable depenent de la temporada. Amb dies calorosos baixeu la temperatura però sense passar-vos, penseu que es mostrarà amb tota la seva expressió a uns 16-18 graus, si fa o no fa que un vi negre.

*Aquells que sou amants de postres com el pastís Sacher o dels xocolates potents de com a mínim un 80% de cacau, aquest és el vostre vi.

5 d’abr. 2018

X Nadal Xarel·lo Vermell



D.O. Penedès



Ara fa uns anys, quan això dels monovarietals de Xarel·lo buscant la personalitat del Penedès s'estava gestant vaig tenir la sort de tastar el Xarel·lo de Nadal. No sé si va ser la sorpresa o que aquella anyada era molt agraïda però va ser una descoberta que mai oblidaré. Després d'uns anys i tastant diferents anyades he pogut comprovar que  no va ser flor d'un dia. Tot i que hi dono voltes al cap, no sé si va ser aquell mateix any o el següent que novament em vaig sentir de cop envoltat per una primavera floral i mediterrània quan vaig tastar del mateix celler Nadal el Xarel·lo Vermell, vi del qual mai em cansaré de parlar i beure.
Us faré cinc cèntims del que us podeu trobar en aquest vi, però que voleu que us digui, un cop vist com és l'ampolla i amb el nom après jo aniria cap a la botiga n'agafaria una i amb un cop de fred el tindreu ràpidament llets per gaudir-ho.
A veure, anem per un bosc mediterrani, envoltats de fonoll i plantes aromàtiques com la farigola o la camamilla. La frescor ens envolta. Als vorals del caminet i arrecerat del sol directe ens trobem grupets de mates de maduixetes silvestres, n'agafem uns quants fruits, uns de molt madurs i d'altres amb aquell puntet encara rosa claret amb tocs groguencs i un xic d'acidesa a la boca. De cop i volta el bosquet perd densitat i davant nostre anunciat per un esclatant raig de sol se'ns apareix una feixa allargada i un punt abrupte de color verd clar, un camp de fenc acaronat per la brisa que aixeca una aroma característica d'aquest cereal. Més enllà un petit talús amb una dotzena de pomeres amb petites pomes roses. Una sensació de frescor agafa volum i ens abraça tot acaronant-nos. Agraïts, relaxats i alliberats.
Jo, ja el sento a la boca i percep els seus aromes, no sé si us passa el mateix...

 *Que més us puc explicar, el vi té uns 13 graus i per gaudir-ho deixeu que es refredi fins a uns 8-10 graus. Salut!

12 de març 2018

I tant Garnatxa negra


D.O Montsant



Una garnatxa negra del Montsant i més concretament de la població del Masroig. És una zona de terrenys argilosos a primer cop d'ull, però també hi ha zones amb còdols, terres calcàries i sorres. Climaticament ens trobem en una zona de clima mediterrani interior, amb una pluviometria d'uns 440 mm i amb temperatures càlides a l'estiu. 
 un color grana/rubí amb tocs violacis. 
Una llàgrima gruixuda i densa. Aromes típics de la varietat, fruita vermella de bosc, gerds, maduixetes silvestres madures...es combinen amb tocs entre vegetals i balsàmics de murta, llaurer verd i pistacea lentiscus. Aromes 100% de bosc mediterrani. S'intueix sensacions minerals terroses d'argila. A la boca la fruita ens esclata a la boca sense ser descarada, bona acidesa, equilibrat, amb cert pes amb boca. Directe i amb aquell punt final càlid varietal.

*Un vi de 14.5 graus per disfrutar a uns 16-18 graus de temperatura ja sigui tot fent una copa, com per acompanyar plats com un bacallà amb samfaina, unes mandonguilles o un fricandó.

22 de des. 2017

Ònix clàssic 2015


D.O.Q. Priorat




Finalitza l'any, però abans que aquest passi a ser part de la història ens agradaria poder tornar a felicitar-vos pel vostre centenari que enguany heu celebrat. Vau sorgir com a successora de les cooperatives fundades a partir de 1917 en els diferents pobles del Priorat (Gratallops, La Vilella Alta, La Vilella Baixa i El Lloar) i d'aquella resistència, constància, treball ara podeu fitxar els ulls en el futur.
Per fer un petit homenatge a tots aquells que heu fet possible que la vinícola del Priorat continuï donant passes per la història he pensat a parlar del vostre vi l'Ònix Clàssic, per a mi tot un reflex franc del territori que us envolta.

És el fruit d'un cupatge a parts iguals de Carinyena i Garnatxa negra. Jove, honest i sense maquillatges. Amb un color cirera madura i un rivet violaci que destaca la seva joventut. Aromes intensos de fruits vermells com gerds i móres, tocs balsàmics. Agradable a la boca, fresc, equilibrat i amb un post gust sincer de fruita vermella acompanyat d'uns tanins madurs.

                                           Txarango ::Agafant l'horitzó:: 




28 de set. 2017

Jaciment Ibèric Font de la canya, un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica i origen de la viticultura al Penedès



Avui us vull parlar d'un raconet del nostre país que com tot ell està plagat d'història. Un altre tresor que tenim a tocar de casa, on per arribar-hi no s'ha de fer un llarg viatge, ni avions, ni vaixells, ni rutes d'hores i hores caminant... Arribeu-vos a la població penedesenca d'Avinyonet del Penedès que comencen un viatge que ens portarà al segle VII aC on podrem reviure com era aquesta zona i els seus pobladors en aquella època. Us animeu, doncs som-hi?

Som al cor del Penedès, al jaciment protohistòric del turó de la Font de la canya, un enclavament ibèric de la tribu dels cossetans que va ser ocupat des de finals del segle VII aC (625-600aC) fins al segle III aC, essent abandonat amb l'arribada dels exèrcits romans. En aquella època aquest assentament era un gran centre de mercaderies de la Cossetània ibèrica, les nombroses troballes que s'han anat recollint després de diferent fase d'excavacions realitzades a partir del seu descobriment l'any 1997 deixen clara aquesta idea.



La seva descoberta va ser tota una casualitat o qui sap si un fet totalment predestinat. El terreny estava destinat a acollir una plantació de vinya i va ser en els treballs d'adequació dels mateixos que van sorgir unes restes. Per sort es van respectar i des de llavors han estat objecte d'excavacions arqueològiques i estudis arqueobotànics que han evidenciat el rol d'aquest assentament en l'emmagatzematge, distribució de cereals i producció agrícola molt centrada amb la viticultura.
Bressol de la vitivinicultura al Penedès.
Potser aquesta afirmació és un punt agosarada i rotunda, però després de diferents excavacions arqueològiques realitzades al jaciment, aquesta possibilitat agafa cada cop més força. S'han identificat evidències relacionades amb els inicis de la vinya i el vi en aquest territori. Diferents materials documentats (ceràmics, metàl·lics, arqueobotànics, etc.) deixen clara aquesta relació directa amb la pràctica de la vitivinicultura i el consum del vi.



A la fase més antiga de l'assentament (preiberic o primera edat del ferro) del segle VII aC, es documenta el conjunt més nombrós de llavors arqueològiques (carbonitzats i mineralitzats) de Vitis vinífera ssp. vinífera en tot el nord-est peninsular. Els materials ceràmics d'importació relacionen directament la introducció de la vitivinicultura i el consum del vi al Penedès amb els contactes colonials, especialment els fenicis. A partir de la fase d'època ibèrica (segles VI-II aC) augmenten els indicadors relacionats amb l'arboricultura de la vinya: podalls de ferro per al manteniment de la vinya, una base de premsa per a fer vi, àmfores per al transport, etc. Durant aquesta fase  lloc la difusió i consolidació definitiva de la vitivinicultura al Penedès i Catalunya.


Les diferents i constants troballes i el valor històric d'aquestes, van fer que les diferents administracions (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès) aprovessin l'any 2012 un pla de recerca encaminat a la recuperació i potenciació del jaciment. Més tard i ja com a Bé Cultural d'Interès Local, es van iniciar un seguit d'intervencions destinades a condicionar-lo i a donar a conèixer aquest recinte com a element d'interès cultural turístic. Un cop condicionat, l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès va iniciar les visites guiades i altres activitats.
Un altre indicador arqueològic que pot suggerir la implementació de la vinya i el vi en les creences dels habitants de Font de la Canya és la documentació d’un depòsit votiu amb les restes d’un important banquet o cerimònia en honor a la deessa Demèter/Tanit a l’interior d’una sitja, datat al segle III aC i on es va consumir vi. Entre les moltíssimes restes recuperades, moltes en procés d’estudi, destaca un vas en forma de bust de dona de trets clàssics anomenat tradicionalment “peveter de cap femení”. La part superior, còncava, està perforada amb cinc orificis. Representa una divinitat vestida amb una túnica subjectada amb un fermall esfèric i que forma plecs a la zona del coll. Al cap hi duu un kalathos i el front està ornamentat amb espigues de cereal i fruites (raïm) i porta gotims de raïm com arracades. Es tracta d’una imatge originària dels àmbits grecs o púnics de Sicília, present també a Sardenya, Cartago, Eivissa i l’est de la península Ibèrica, on és freqüent en alguns santuaris i necròpolis del món ibèric. S’ha identificat amb Demèter, Koré o Tanit, a causa dels atributs relatius a la fecunditat i fertilitat, que l’adornen. La tesis tradicional planteja la utilització d’aquests vasos com a cremaperfums. Una altra tesis suposa que els orificis de la part superior havien de servir per a posar-hi espigues de blat, simbolitzant l’abundància.



Però les investigacions i estudis del jaciment han continuat. El procés de recerca, s'ha anat succeint en els darrers anys, aquest cop més centrada en els laboratoris processant les dades de les excavacions realitzades els darrers anys. Hi han previstes noves accions a realitzar.
Durant el mes d'octubre d'aquest 2017, es procedirà a finalitzar l'excavació arqueològica de l'espai de magatzem del segle III aC i procedir a la seva adequació a la visita i l'itinerari del jaciment. També s'extraurà el màxim de terra possible de la zona sud del jaciment, amb l'ajuda de retroexcavadores i remolcs, on se situa la zona d'hàbitat de la primera edat del ferro. L'objectiu és preparar aquesta zona de cara al següent període quadriennal d'excavacions arqueològiques entre els anys 2018 i 2021 i conèixer de primera mà com vivia i s'organitzava la primera comunitat de viticultors del Penedès.
Paral·lelament, la major part dels esforços, s'invertiran en els treballs de laboratori de neteja, siglat, classificació, inventari, dibuix i fotografia de materials ceràmics, però també lítics, metàl·lics, així com la continuació de tasques relacionades amb les analítiques, com els estudis de llavors i fruits, de carbons de fusta i, altres de noves, com els estudis del pol·len fòssil i dels residus que es poden identificar a dins dels recipients arqueològics.
Centre d'interpretació de la Font de la Canya: DO Vinífera.
El recinte s'ampliarà. En els mesos vinents s'inaugurarà i obrirà al públic un nou espai atractiu que vol esdevenir un revulsiu per dinamitzar i potenciar els aspectes relacionats amb la cultura, la identitat, el patrimoni, l'enoturisme i l'economia de proximitat. Un Centre d'interpretació que contindrà, probablement, la col·lecció arqueològica sobre la cultura ibèrica més important del Penedès, amb unes 160 peces exposades. Un petit museu, que esperem que serveixi per donar a conèixer la cultura dels nostres avantpassats.
Com si tot això fos poca feina i paral·lelament amb l'obertura d'aquest centre d'interpretació, des del mes de maig s'han iniciat un nou projecte engrescador, que té com a objectiu impulsar el jaciment com a referent patrimonial i turístic del Penedès i augmentar l'interès científic i sociocultural, L'Estació Experimental Arqueològica de la Vinya a l'antiguitat.
El projecte té com a objectiu la recreació del procés complet del cultiu de vinya i d'elaboració de vi en l'antiguitat. Consisteix en la plantació d'una vinya experimental seguint els mètodes i tècniques que ens proporciona la recerca i les fonts escrites de l'antiguitat. Contempla la construcció d'un cup i una premsa seguint els models de l'època per recrear el procés de trepitjat i premsat del vi en època ibèrica. Aquesta estació experimental ha de servir per proporcionar-nos més dades científiques per a comprendre el conreu de la vinya en època antiga, així com posar les bases per a l'elaboració de vins seguint les tècniques clàssiques d'època ibèrica. A més, s'utilitzaran de forma didàctica per realitzar jornades relacionades amb la poda, verema i trepitjat, elaboració i consum del vi en època antiga. Les primeres evidències del cultiu de vinya i elaboració de vi a Catalunya s'han documentat al jaciment arqueològic de la Font de la Canya, al municipi d'Avinyonet del Penedès. Per aquest motiu, es considera que la construcció de l'Estació Experimental Arqueològica de la Vinya és un element clau per a la continuació de l'activitat científica i la divulgació social del patrimoni.
Aquest projecte te diverses fases que s'aniran realitzant els anys vinents:
 -Fase I: La primera fase d'actuació s'ha iniciat en el mes de maig amb la plantació d'uns 120 ceps (de les varietats: Xarel·lo i Sumoll, amb peu americà) que s'han ubicat en dos sectors diferenciats: als jardins de les instal·lacions de Sant Pere d'Avinyó, la seu de la cooperativa i espai de recepció de visitants i de tallers, i al mateix jaciment de la Font de la Canya.



La plantació estarà supervisada per l'equip d'arqueologia de la Font de la Canya assegurant que es realitzi de forma semblant al mode ibèric.
-Les vinyes de l'antiguitat no eren com les coneixem avui en dia, ja que es deixaven créixer en altura emparrades al voltant d'altres arbres fruiters com poden ser figueres o magraners, conformant pèrgoles. -. (El projecte és una iniciativa de la cooperativa d'arqueologia ArqueoVitis sccl, que gestiona la recerca i difusió del jaciment de la Font de la Canya d'Avinyonet del Penedès, juntament amb Cellers Torres, que aporta l'experiència i l'assessorament del departament de viticultura i cofinança el projecte). Durant aquesta primera fase, també es planteja la reproducció d'eines ibèriques amb les quals es treballarà la vinya d'una manera semblant a l'època. Per a la fabricació d'aquestes es compta amb la col·laboració de Miquel Segura, especialista en reproduccions metal·lúrgiques de l'antiguitat.
També està prevista la plantació d'arbres fruiters i l'elaboració de tovots (any 2018).
-Fase II: Construcció d'una casa ibèrica, fabricada amb tovots, sòcols de pedra i fusta, seguint els mètodes antics (any 2019)
-Fase III: Construcció d'un cup i una premsa ibèrics adossats a la casa construïda durant la fase II (any 2020). _
-Fase IV: Reproducció de recipients ceràmics i metàl·lics on es conservava i es consumia el vi, i primeres experimentacions amb vi natural (any 2020).
El projecte vol recrear els utensilis ceràmics de l'època relacionats amb el vi documentats al jaciment penedesenc, des de les àmfores per a emmagatzemar i transportar el vi fins a les copes i bols per al seu consum. Es compta amb la col·laboració i assessorament del ceramista Martí Baltà de Ceràmiques Baltà de Vilafranca del Penedès. A més, es preveu començar a elaborar els tovots necessaris per a la construcció de la casa durant les següents fases, mitjançant la realització d'un Camp de Treball organitzat per la Generalitat de Catalunya durant l'estiu de 2018, implementant la participació de joves en la recerca experimental.
Aquest projecte pot aportar un valor afegit al jaciment de la Font de la Canya i al territori del Penedès convertint-lo en pioner en oferir una recreació científica experimental del procés complet d'elaboració i consum del vi a l'antiguitat.
Ara que hi ha un interès públic en augment per tot allò que està relacionat amb el vi i que algú ha batejat amb el mot "enoturisme", aquest espai pot ser un atractiu potent i esdevenir un nexe d'unió inesperat entre la cultura del vi i el fet de voler saber més de l'època ibera, els seus costums i l'arqueologia en general.
També suposarà un impuls en l'àmbit acadèmic, ja que es realitzaran nombroses publicacions en revistes científiques de prestigi i s'establiran convenis de col·laboració amb institucions acadèmiques com la Universitat de Lleida, la Universitat de Barcelona i la Ciutadella Ibèrica de Calafell, la qual també planteja realitzar un cultiu semblant. Es realitzaran activitats divulgatives de tot el procés d'elaboració del vi, com jornades científic-culturals durant la plantació, verema i fermentació del most acompanyades d'activitats recreatives, com concerts o tasts de vins.

La vall de riu Foix, una zona plagada d'assentaments de l'època preibèrica.
El Puig del Cocodril i la Timba de Santa Bàrbara.
Aquesta zona del Penedès va ser en el seu temps, un espai estratègic en l'àmbit comercial, agrícola i de circulació, per això, en els darrers anys s'hi han succeït diverses troballes d'assentaments. Els treballs de recerca que s'estan realitzant darrerament en aquests jaciments se centren, com hem anat dient, en indagar sobre els orígens de la població penedesenca en el moment de la primera sedentarització del territori, relacionada, entre d'altres, amb cultiu el de la vinya i el comerç amb les diferents cultures de la mediterrània.



D'aquests hi destaquem un parell que estan en procés d'estudi, el Puig del Cocodril i la Timba de Santa Bàrbara.
El Puig del Cocodril, situat al costat del Castell de Subirats, podria complir les funcions de poder i de control dels diversos jaciments del territori de la Cossetània Oriental. La recerca efectuada a tret a la llum una gran fortificació cossetana de més d'1 Ha d'extensió. S'ha identificat un fossat defensiu, una muralla i un barri de cases en un estat de conservació excepcional. Aquesta, com hem dit abans, podria haver fet les funcions de control del centre de mercaderies de la Font de la Canya. Entre les restes descobertes destaquen les relacionades amb el món del vi i la vinya. Tres àmfores ibèriques senceres, diverses gerres per a servir vi i ceràmiques importades de Grècia, Itàlia i Eivissa. 
Planot de la Timba de Santa Barbara 

Jaciment de la primera edat de ferro (650-575aC) ubicat al terme municipal de Castellet i la Gornal a Alt Penedès. 



Es tractaria d'un enclavament autònom amb un marcat caràcter estratègic i comercial. De les tasques realitzades es destaquen possibles estructures de defensa i abundant material d'àmfores fenícies.
Dels treballs de prospecció amb detector de metall que es va efectuar als camps circumdants del jaciment, es va poder recuperar una moneda que correspon a un òbol d’argent de la colònia grega de Massàlia (actual Marsella) dels segles IV-III aC. Els altres materials localitzats corresponen a cinc denes de plom i a una agulla d’una fíbula de bronze.








Aquí us deixo un enllaç d'un video del jaciment 
Aquest, és un resum dels diferents jaciments en estudi que ens estan mostrant com era el dia a dia dels pobladors cossetans (Ibers) d'aquesta zona del Penedès. Haurem d'estar atents a la inauguració de noves instal·lacions i dels diferents treballs als jaciments que aportaran més valor al visitant.
Tota la informació i el recull fotogràfic d'aquest article provee de la documentació de  cooperativa ArqueoVitis i la recerca arqueològica de la vinya i el vi al Penedès.
www.arqueovitis.com