15 de juny 2017

La Vall de Yarra.




Ara fa uns dies van arribar a les meves mans tres vins d'Australia. Em van comentar, tasta-ho a veure que et sembla. Doncs dit i fet. 
El primer que vaig pensar és que ja anaba bé per un moment tastar coses de l'altra punta del món i així tenir una excusa perfecta per recuperar apunts i fer una repassada a les zones vinícoles de les Antípodes
Aquests vins provenen de la Vall de Yarra a la zona vinícola de Victòria. La relació d'aquesta terra es remunta gairebé 180 anys. Les vinyes van ser plantades per primera vegada el 1838, i la viticultura es va estendre ràpidament a través dels anys 1860 i 1870. Però la demanda més gran de vi fortificat va fer que cesses la producció en 1921. 
Cap a la dècada de 1960 va ressorgir el cultiu de la vinya i en l'actualitat La vall de Yarra és reconeguda com una de les més importants regions de clima fresc d'Austràlia productores de vins d'estil clàssic; escumosos fins, excepcional chardonnay i Pinot Noir que representen més del 60% de la producció total i Cabernet Sauvignon i Shiraz. Per a situar-la al mapa, aquesta regió vinícola està a només 45 quilòmetres a l'est de Melbourne, Al Sud-est del país.
Zona considerada fresca en relació amb la resta de les regions vinícoles d'Austràlia
La regió és més freda que Bordeus, però més calenta que Borgonya. Influenciada tant per climes mediterranis com continentals, amb pluges a hivern / primavera 750-950 mm/any i un amb estiu relativament fresc, sec i humit. La vinya està situada a una alçada que va dels 50 als 430 m sobre el nivell del mar. Si parlem del terrer hi trobem dos tipus de sòls. Un de sorra argilosa a franc argilós en coherència amb els subsòls d'argila de color marró vermellós, sovint impregnades de roca. 
La majoria són relativament àcid i baixa en la fertilitat, però en general són ben drenat. L'altre gran tipus de sòl és molt més jove d'origen i és un sòl molt friable, de color vermell brillant volcànica. 
Aquest sòl immensament profunds i fèrtils. Amb aquestes dades repassades i un cop situat virtualment al terreny ens disposem a tastar els vins. Són 3 vins del celler De Bortoli, Un Chardonnay, pinot noir i un semillon. Tots tres tenen un tancament de rosca, un clàssic amb els vins procedents d'aquest país. 
Chardonnay 2013 De la seva elaboració destaco, per fer-nos una idea del vi que fermenta i fa la seva criança amb bótes de roure francès. Te un color palla, aromaticament molt floral, gessamí, mareselva, ciclamen, flor d'ametller, prunus...subtils tocs de fruita blanca (pera). Pedra foguera i guix. A la boca cítrics refrescants, un punt salí i mineralitat. Bon equilibri. M'ha sorprés i el recomanaria. 
Pinot Noir 2012 (pas per Bóta) Color grana/teula. Es nota certa evolució. Aromes de fruita vermella compotada, melmelada de maduixes, nabius i prunes amb tocs de fusta noble que li aporten un toc "senyorial i refinat". En boca es mostra lleuger, subtil, sedós i taní fi. Pas ràpid, tot un sospir. Final amb records de pell i pinyol madurs. 
Noble One Botrytis Semillon 2013 Criança amb bótes noves un 29%, un 64% amb bótes d'un o dos anys i la resta no passa per fusta per després aportar frescor al cupatge. És un vi de color or vell amb aromes de litxi, raïm, cumquat, mel/llimona i mel de flors amb tocs de guix. Dolcenc, untuós i amb un final un punt exagerat de record de mel. Li manca aquell equilibri acidesa/ dolçor.

8 de juny 2017

TRONAT BLANC


D.O. Empordà




Amb una etiqueta que no passa desapercebuda es presenta aquest Tronat blanc.
Sorgeix d’unes vinyes de garnatxa Blanca de finques d’agricultura ecològica, situades a peu de la Serra de l’Albera i castigades pel vent de tramuntana.
És un vi en què es busca frescor, identitat varietal i fruita, és per això que fermenta en acer inoxidable per així mantenir aquestes virtuts intactes.
Groguenc amb notes aromàtiques fruitades (Préssecs dolços) i florals de camp de fruiters. Olors primaverals. A la boca es mostra fresc, un punt dolcenc, equilibrat, divertit, transparent i desacomplexat.

13 Graus
Consumir-ho a una temperatura d’entre 7 i 10 graus.


7 de maig 2017

EL VI I LES TROBALLES ARQUEOLÒGIQUES EN EL VIAL LATERAL DE LA C-31 A BADALONA

Des del Setembre passat aquells que passem cada dia per la part alta del Barri badaloní de Dalt de la Vila veiem com les obres del lateral de la C-31 estaven parades i els obrers havien donat pas als arqueòlegs i tot per l'aparició de noves troballes del que va ser la Badalona Romana.
Al jaciment s'han trobat nombroses habitacions, algunes pavimentades amb mosaics, un dels quals presenta una decoració geomètrica d'un disseny espectacular, i revestides de pintures murals. Tots aquests elements decoratius semblen indicar que ens trobem davant les restes de diverses domus (cases). També s'han localitzat dipòsits i espais relacionats amb activitats artesanals i industrials. Amb aquestes troballes es confirma l'ocupació d'aquesta zona anomenada turó d'en Rosés des del segle I aC i, almenys, fins al segle IV dC. Destaca la descoberta del col·lector del cardo maximus que demostraria que Baetulo (nom de la vil·la Romana que avui dia coneixem com a Badalona) és més extensa del que es plantejava fins ara.


A més a més, en les excavacions han aparegut més de 200 rases de vinya d'època romana, fet que confirma la relació directa de Baetulo amb la producció i comerç del vi. També s'ha trobat entre els murs d'una de les domus una representació del S. I-IIdC. molt ben conservada feta de marbre de Chemtou (Tunísia) del déu del vi i la vinya Bacus.

Per parlar dels orígens de la viticultura en aquesta zona ens hem de remuntar a l'època on els Ibers eren els pobladors de la península Ibèrica. El territori que s'estenia del Garraf fins a la desembocadura de la Tordera era conegut a l'època amb el nom de Laietània. Els Laietans, pobladors de la zona, cultivaven raïm silvestre i va ser entre els segles VII i VI aC. amb l'arribada a les nostres contrades de Fenicis i Grecs, civilitzacions culturalment superiors, que van introduir tècniques de poda, d'elaboració del vi i varietats afavorint el conreu de la vinya. De mica en mica el litoral mediterrani van néixer petites colònies fundades per aquestes civilitzacions amb finalitats econòmiques i comercials. Més tard, a la segona meitat del segle I aC. el procés de romanització va arribar a la Laietània. La cultura romana va ser assimilada per la població. Es va passar d'assentaments a petites vil·les romanes rurals, entre elles Baetulo. La producció de vi i l'elaboració d'àmfores per al seu transport eren el seu modus vivendi. Però Baetulo a part de ser una de les petites vil·les romanes més importants de la zona es va convertir en el port des d'on sortien aquests vins i s'exportaven a Roma i a altres mercats de la mediterrània. Des del port de Narbona eren distribuïts per l'interior de la Gàl·lia. També anaven cap a l'interior de la Península a poblacions com Caesaraugusta (Saragossa), Pompaelo (Pamplona)...
Avui dia aquesta tradició vinícola continua a la zona. Com deveu saber Badalona pertany com a territori a la Denominació d'Origen Alella. La gent de Can Coll al barri del Canyet van ser els impulsors ara ja fa uns anys de recuperar les vinyes a la ciutat. Els seus vins Orígens Pansa Blanca i rosat són el resultat d'aquesta aventura. Per aquells que no coneixeu la zona potser us podeu situar si us dic que aquest barri està tot pujant per la carretera de la Vallensana que connecta Badalona amb Montcada i que també s'utilitza per accedir a l'Hospital Tries i Pujol conegut pel nom de Can Ruti. 
A més, com us vam comentar al bloc fa poc, un altre projecte s'inicia ara. Pels voltants del Monestir de Sant Jeroni la gent de la Coop. La Sargantana s'embarquen també en aquest viatge per recuperar la tradició vinícola del territori.

Extracció dels mosaics romans a Badalona









22 d’abr. 2017

Mas Bertran X80

D.O. Penedès / Clàssic Penedès



Avui la cosa va de bombolles. Us presentem l'X80 de Mas Bertran un escumós Clàssic Penedès de llarga criança (verema 2011) elaborat amb un cupatge de 85% de Xarel·lo de Vinyes de més de 80 anys i un 15% de Sumoll.
Quan el tenim a la copa apreciem el seu color d'espiga de blat amb reflexos salmó procedents de la presència de sumoll al cupatge.
Al nas aromes a poma madura vermella arribant a ser un pastís de poma ens sedueixen, cítrics almivarats de pell de llimona i cumquat passant per fruitats de nespres madurs.
Tocs de pastisseria, de flor d'ametller, ametlles crues i de maduixetes silvestres.

Sense esperar ni un minut més el tastem. Vinós, bombolla fina i elegant. Dolcenc, golós i ampli. Intens, llarg i envolvent. Un escumós gastronòmic amb força personalitat.


Paula Valls ::Years::

3 d’abr. 2017

S’inicia la recuperació de la vinya al voltant del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.


2 d'abril de 2017, aquesta és la data que quedarà per al record. Un matí de diumenge, d'inici de primavera, cel clar i amb un sol espatarrant que fa ressaltar la verdor esclatant de la vegetació que ocupa tots els racons de la muntanya després de les darreres pluges. Ha sigut en aquest escenari on envoltats de ginestes i estepes florides ha iniciat el seu camí el projecte que duu a terme la Cooperativa La Sargantana de Badalona de retornar la vinya a la Vall de Betlem.

Us situaré, la Vall de Betlem s'estén per sota del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Dins un espai natural molt agraït com és la Serralada de Marina a cavall de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. En aquests terrenys el conreu de la vinya sempre ha estat present. Anys enrera, passejant per aquesta zona, entre les finques de Can butinyà, la Torre Pallaressa i el monestir ens trobàvem encara sarments i "vinyes" abandonades envoltades de malesa. La producció i venda de vi van ser una important font d'ingressos durant més de cinc-cents anys per als monjos del monestir, ara després de dècades d'abandó, amb aquest projecte es vol recuperar el paisatge de vinyes.
La idea preveu la plantació de tres hectàrees, a les feixes situades a peu del monestir. La primera fase s'ha iniciat amb la plantació d'un miler de ceps, amb l'objectiu de produir vins ecològics amb el segell de la Denominació d'Origen Alella. S'ha de dir, que aquest tipus de projectes són de llarg recorregut i per això que no es podran veure els primers fruits fins d'aquí a, com a mínim, quatre anys, quan el raïm que produeixin aquests ceps plantats avui serà apte per convertir-lo en vi.


La varietat escollida per començar és la malvasia, un tipus de raïm blanc inclòs en la DO Alella i que mirant diferents escrits i cròniques del monestir es creu que ja s'havia conreat per aquestes contrades tot i que se l'anomenava vi grec. El fet de dir-li així és perquè hi ha la teoria que aquesta varietat prové de Grècia, tot i que també es parla de l'Àsia. El terme "Malvasia" es diu que prové d'una evolució a l'Italià del nom de la població grega Monemvasia. Una teoria diferent explica que el nom sorgeix del districte de Malevizi, proper a la ciutat de Candía a Creta. A Catalunya, diu la llegenda, que la malvasia fou portada per un dels almogàvers que al començament del segle XIV lluitava a la Mediterrània oriental sota les ordres de Roger de Flor.


Avui s'han donat el primer pas d'una aventura il·lusionant. Domen tot el suport a la Cooperativa La Sargantana per aquesta iniciativa.

31 de març 2017

Alquímia 2015


Elaborat per Carles Sánchez (embotellat al celler d’Alella vinícola)
D.O. Alella





De color groc palla, aquest blanc de pansa blanca d'una producció de poc més de 1000 ampolles mostra unes aromes netes. Fruitats i vegetals s'integren i fusionen fent-lo atractiu des del primer moment. Tocs vegetals de rapa i anisats de fonoll, típics de la varietat, cotó... 
Trobem fruita de pinyol, nectarina i cítrics en forma de twist de llimona. Entrada en boca amb una acidesa equilibrada. Toc salí, amb sensació de sequedat i un puntet d'amargor, fresc i un final amable.

HORA DE JOGLAR ::Sóc feliç::


26 de març 2017

Caves Nadal, a la recerca d'un nou producte


Un dels temes que amoïna i molt al sector vinícola català i a tots aquells que ens movem en aquest món és el fet d'apropar al jovent la cultura del vi, la seva tradició popular com producte proper arrelat al territori i al seu consum moderat
I és pensant en aquesta qüestió que des de Caves Nadal sorgeix una nova iniciativa. Dins de la presentació de noves anyades dels seus vins de Xarel·lo i Xarel·lo Vermell i de les diverses activitats d'enoturisme previstes per diferents moments de l'any, Xavier Nadal, director tècnic del celler ens va informar d'un projecte de llarga durada que vol sumar el consumidor jove i un estudi de l'evolució dels escumosos elaborats a partir de tres micro vinificacions de la verema 2016. 
Amb l'objectiu que el producte final s'aproximi al màxim al gust del consumidor jove, el celler està buscant 50 joves, d'entre 20 i 40 anys, que els agradi el vi perquè integrin un comitè de tast a través del qual s'escollirà el perfil del nou escumós. Aquest comitè es reunirà un cop cada trimestre i estudiarà l'evolució dels escumosos elaborats a partir de tres micro vinificacions amb raïm de la verema 2016 amb tres punts de maduració diferents. A partir dels resultats analítics i organolèptics, el celler valorarà les diferències que hi ha entre els tres escumosos i com evolucionen aquests paràmetres a mesura que augmenta la criança en ampolla a la profunditat de la cava fundacional. La fita final, si tot va bé és de disposar per la verema de l'any 2019 dels coneixements suficients per poder elaborar un escumós de xarel·lo vermell amb un estil i unes propietats úniques. 


En aquesta jornada, ja vam poder tastar el vi base d'aquestes tres mostres, cadascuna amb les seves particularitats, d'intensitat aromàtica i comportament en boca. Ara la feina de seguir l'evolució d'aquests vins recaurà en aquest grup de joves, tota una experiència que val la pena, tant pel que es pot aprendre com per passar-ho bé i haver format part de la creació d'un producte nou i únic.

Si us interessa formar part del comitè de tast per escollir el perfil del nou escumós de xarel·lo vermell... 

Inscripcions amics@nadal.com

més informació http://www.nadal.com


12 de març 2017

D.O. Getariako Txakolina, Aurrera!




Avui deixem enrere els vins del nostre país i ens dirigim a Euskadi i més concretament a Guipúscoa. Mai fa mandra anar cap a aquestes terres; bonics paisatges, bona gastronomia i millors productes... Que més necessiteu per fer una escapada!. 
Deixem enrere la Serra d'Aralar i quan l'autovia finalitza el seu descens i transcorre paral·lel al riu Oria ens desviem d'aquesta que ens portaria de cap a Donostia i fem via cap a Orio. Tot seguit arribem a Zarautz i en pocs minuts a Getaria. Hem passat en un tres i no res de l'alta muntanya a la costa. Davant dels nostres ulls la mar, depèn del dia encalmada o enrabiada,tant es val, sempre és encisadora. Les onades acaronen amb força (tota una contradicció o no) una costa escarpada. Si girem el cap 180 graus, un paisatge verd a causa d’una pluviometria alta es mostra ufanosa i a la part final de l'escenari muntanyes que s'eleven rapidament.


Aquest escenari és el que conforma el paratge de la D.O Getariako Txakolina, una zona vinícola de poc més de 400 hectàrees de conreu, la majoria d'elles es troben a la zona costanera. El seu àmbit geogràfic inclou els territoris històrics de Guipúscoa. En Petites parcel·les inclinades cap al mar i envoltades d'aquesta verdor esclatant acullen els emparrats de les vinyes. Una varietat blanca, l'Hondarrabi Zuri n'és la responsable d'aquest vi fresc, jove i afruitat anomenat Txakolí, de graduació baixa (11 graus), amb acidesa, un punt de carbònic i records de poma verda i cítrics. El seu consum és molt local i associat al maridatge amb la cultura de la cuina dels "Pintxos". La tradició marca maridar-ho amb bonítol en oli i anxoves, productes típics de la zona.
D'aquí surt part del vi Txakoli que existeix. Però hem de tenir en compte que hi ha 2 zones vinícoles més a Euskadi que el poden elaborar, a Araba i a Biscaia.
Aquí finalitza aquesta petita excursió, encara sentin la frescor a la boca i la salinitat de la brisa.
 Eskerrik asko Euskadi, Agur

5 de març 2017

Babalà



D.O. Empordà

Del CellerCooperatiu d'Espolla a l'Alt Empordà avui us parlarem d'aquest vi desacomplexat i amb personalitat. Elaborat entre els murs del celler inaugurat l'any 1931 dissenyat per l'arquitecte Pelai Martinez inspirant-se en les grans "catedrals del vi" de terrer tarragonines, aquest vi blanc sorprèn gratament.
Sorgeix del cupatge de vi de vinyes velles de *Carinyena Blanca (75%) i Moscatell d'Alexandria (25%).
-*Si investigueu entre els vins de l'Empordà, veureu com la varietat Carinyena Blanca o Samsó Blanc és molt present.-
De l'elaboració podem destacar que van parar la fermentació abans que aquesta finalitzes per mantenir una mica de sucre residual –buscant aquest punt no tan sec i un punt dolcenc que molta gent agraeix en els vins-. A més, per aportar-li més aromes i cós van realitzar una criança amb les seves mares durant 4 mesos realitzant setmanalment un "remogut/ battonage" d'aquestes.
Al tastar-ho veureu que el seu color és groc pàl·lit. Aromaticament destaquen els tocs de flors blanques (abelia, mareselva) i records tímits de fruita blanca i d’os (poma, préssec i litxis). A la boca és golós, equilibrat i persistent.
-*Cal tenir en compte que és un vi de 13 graus-.
A l’hora de consumir-mo el servirem a una temperatura entre els 6 i 8 graus.







19 de des. 2016

Que és un Vi de finca?



El concepte vi de finca es troba definit des de l’any 2002 i és el màxim reconeixement que es pot atorgar a un vi al nostre país. Aquesta és una competència del Departament d’Agricultura, a proposta de l’INCAVI.

A grans trets, s’entén per vi de finca, dins d’una Denominació d’Origen, el produït en un entorn determinat amb característiques pròpies, el nom del qual està notòriament lligat a les vinyes de les quals s’obtenen vins amb característiques qualitatives espacials, i que ha de comptar amb l’informe previ del consell regulador corresponent.

A nivell més específic i llei en mà, aquests són els requisits que ha de complir un vi per a poder optar a ser Vi de Finca.

1) Vi produït en un entorn determinat, amb característiques edàfiques i microclimàtiques pròpies i que produeixen vins amb característiques qualitatives especials.
2) El nom de la finca queda reservat i no es pot utilitzar per a designar altres vins o productes vitivinícoles.
3) El vi de finca gaudeix de la mateixa protecció que la DO a la qual pertany,
4) La designació “vi de finca” ha de constar en l’etiquetatge juntament amb el nom de la DO a la qual pertany.
5) Ha de coincidir el titular de les vinyes amb el del celler, i el procés d’elaboració ha de fer-se en celler ubicat a la mateixa finca o pròxim.
6) Les vinyes i els cellers han de tenir una antiguitat mínima de 5 anys en el registre corresponent de la DO, un rendiment de producció en vinya un 15% inferior al propi de la varietat en la DO i una nota superior del comitè de tast respecte d’altres vins que no tenen aquesta categoria.
7) Necessitat d’establir una traçabilitat específica integral des de la producció a la comercialització (inclou per exemple control de les pràctiques de conreu, pràctiques culturals per millorar la qualitat del raïm, reg i fertirrigació si és el cas, pressió que no facin possibles rendiments superiors a 65 litres per cada 100 kg de raïm, etc).
8) El celler sol·licitant ha de tenir una trajectòria de prestigi i qualitat en el mercat per un període no inferior de 10 anys, l’envelliment ha de fer-se en bótes de fusta de roure amb una cabuda màxima de sis-cents litres.

Pel que fa al nom atorgat serà “vi de finca” o “vi de finca qualificada” en el cas de pertànyer a una Denominació d’Origen Qualificada com és el cas de Priorat. 

 (Informació INCAVI)  


En aquests moments són 6 els cellers catalans que posseeixen algun vi amb aquesta prestigiosa qualificació. Des de La Denominació d’Origen Qualificat Priorat amb el Clos Mogador, del celler amb el mateix nom i el Mas de la Rosa de Celler Vall Llach, passant per la D.O. Montsant amb el Teixar de Vinyes Domènech, continuan per la D.O. Penedès amb els vins de Jean Leon Vinya Gigi, Vinya Le Havre, Vinya Palau i Vinya La Scala i finalitzant amb els vins l’Arnau Oller d’Heretat Oller del Mas i  L’Abadal 3.9 del celler Abadal de la D.O. Pla de Bages.

Celler Clos Mogador (D.O.Q. Priorat)
Clos Mogador

Vi procedent d’una vinya d’unes 24ha. Costers i sòls de llicorella. Cupatge de Cabernet Sauvignon, Garnatxa negre, Sirà i Samsó.











Celler Vall Llach D.O.Q. Priorat
Mas de la Rosa

Vi procedent d’una vinya de 4.28ha. establerta en costers i de sòls de llicorella. Cupatge de Cabernet Sauvignon, Garnatxa negre i Samsó.










Celler Vinyes Domènech    D.O. Montsant
Teixar

Es tracta d’un vi  procedent d’una vinya vella de 2,91 ha. de Garnatxa peluda establerta en pendent suau i sòls pedregosos i pobres. Envoltada de boscos i plantes aromàtiques dins d’un paratge natural de gran bellesa.










Celler Jean Leon  D.O. Penedès

Vinya Le Havre Cabernet Sauvignon
Vinya Palau Merlot
Vinya Gigi Chardonnay
Vinya La Scala Cabernet Sauvignon

D’unes 52ha. de vinya de superfície plana i sòls francs  provenen aquests vins mono varietals.



Celler Heretat Oller del Mas   D.O. Pla de Bages.
 Arnau Oller

Procedent d’una vinya de 13,72ha. en pendent suau i sòls franc-argilosos. Cupatge de Merlot i Picapoll negre.













Celler Abadal     D.O. Pla de Bages.
Abadal 3.9

Aquest vi surt d’una vinya de Cabernet Sauvignon de 6,10ha. envoltada de boscos i plantes aromàtiques amb sòls de pedra calcària sobre argila vermella.