19 de jul. 2017

Ja són una realitat els primers 12 caves amb la nova categoria CAVA DE PARATGE QUALIFICAT


Ara fa poc més d'un any el Consell Regulador del Cava va presentar la creació d'una nova categoria a l'hora de classificar els caves per "fer justícia de la qualitat del producte". Aquesta categoria prèmium va néixer amb la intenció d'inclourà aquells caves elaborats amb raïm procedents d'un paratge determinat com excepcional per les seves condicions climatològiques o geològiques.

 Entre altres aspectes els requisits que han de complir aquests caves són:

-Una edat mínima de la vinya de 10 anys
-Un rendiment màxim de 8.000 quilos per hectàrea
-Verema manual.
-Vinificació a la propietat
-Rendiment d'extracció màxima per hectàrea de 48 hectolitres
-Qualificació del vi base
-Criança mínima de fermentació en ampolla de 36 mesos
-Traçabilitat integral des de la vinya fins a la seva comercialització
-Elaboració tipus "brut" (Aquests caves podran contenir fins a 12 g/l de sucre afegit al final del procés d'elaboració).


Doncs amb aquestes “normes” el Consell Regulador del Cava ha treballat aquest temps fins a arribar a tenir un primer llistat dels caves/paratges que compleixen aquests requisits. Com veureu tots ells es troben a Catalunya, cosa que no ens pot estranyar i que reafirma novament la incongruència de mantenir zones on es pot elaborar aquest tipus d'escumós amb el segell DO Cava més enllà del territori català. Aquest llistat és el següent:



Hem de felicitar a tots ells per la feina feta fins ara i encoratjar a què continuïn amb el mateix rigor i passió. Desitjo que aquesta llista es mantingui i creixi de mica en mica amb coherència i tenint en compte la llarga tradició d'elaboració d'aquest producte en un limitat espai territorial.

Fins ara a les ampolles per diferenciar els tipus de cava existents podíem trobar aquests segells acreditatius.












- CAVA: Criança mínima de fermentació en ampolla 9 mesos.

- CAVA RESERVA: Criança mínima de fermentació en ampolla 15 mesos. 












-CAVA GRAN RESERVA: Criança mínima de fermentació en ampolla 30 mesos

        
A partir d'ara també haurem de tenir en compte aquest altre.














-CAVA DE PARATGE QUALIFICAT: Criança mínima de fermentació en ampolla de 36 mesos.

Una nova classificació que busca donar un prestigi al cava que amb diferents moments i per diferents accions realitzades per alguns actors del sector ha quedat un xic afectat. Esperem que serveixi per fer recuperar en l'àmbit mundial i del consumidor final la confiança amb d'aquest escumós.

10 de jul. 2017

Depadre 2011



D.O.Ca. Rioja (Rioja Alavesa)
Avui ens desplacem a la Rioja Alabesa. Aquesta part de la Denominació d'Origen Qualificada Rioja és per a mi la més interessant i on es poden trobar vins que se surten dels "típics". Per cert, els cellers d’Alaba estan fent pases per a sortir d’aquesta DOC i crear una de nova; en poc temps tindrem més notícies.
DePadre és un vi de Bodegas San Prudencio 50% Tempranillo* i 50% Garnatxa Negra un cupatge no molt abundant a la Rioja, en aquestes terres la varietat tempranillo sempre està més present.
 *A Catalunya coneixem la varietat Tempranillo amb el nom d'Ull de Llebre.
De la seva elaboració podem dir que realitza la fermentació Malolàctica dins de les bótes. Més tard, el vi passarà uns 18 mesos realitzant la seva criança en bótes de roure francès.
L'obrim, el posem a la copa i el comencem a analitzar. Un color d'intensitat mitjana grana/cirera madura, un rivet robí. Si en removem apareix una llàgrima abundant. L'olorem i destaquem fruites vermelles i negres, gerds, maduixes, cireres i prunes fusionades amb les aromes de criança fullaraca, sotabosc, fulles de tabac, caixa de cigars i pedra calenta. A la boca agradable, taní madur i golós. Fusta integrada, un punt terrós i final llarguet. Equilibrat, convida a tornar a tastar-ho.
Temperatura de servei entre 16 i 18 graus.
Tot i ser un vi negre, no és d'una potència de grau excessiva 13,5%vol.







15 de juny 2017

La Vall de Yarra.




Ara fa uns dies van arribar a les meves mans tres vins d'Australia. Em van comentar, tasta-ho a veure que et sembla. Doncs dit i fet. 
El primer que vaig pensar és que ja anaba bé per un moment tastar coses de l'altra punta del món i així tenir una excusa perfecta per recuperar apunts i fer una repassada a les zones vinícoles de les Antípodes
Aquests vins provenen de la Vall de Yarra a la zona vinícola de Victòria. La relació d'aquesta terra es remunta gairebé 180 anys. Les vinyes van ser plantades per primera vegada el 1838, i la viticultura es va estendre ràpidament a través dels anys 1860 i 1870. Però la demanda més gran de vi fortificat va fer que cesses la producció en 1921. 
Cap a la dècada de 1960 va ressorgir el cultiu de la vinya i en l'actualitat La vall de Yarra és reconeguda com una de les més importants regions de clima fresc d'Austràlia productores de vins d'estil clàssic; escumosos fins, excepcional chardonnay i Pinot Noir que representen més del 60% de la producció total i Cabernet Sauvignon i Shiraz. Per a situar-la al mapa, aquesta regió vinícola està a només 45 quilòmetres a l'est de Melbourne, Al Sud-est del país.
Zona considerada fresca en relació amb la resta de les regions vinícoles d'Austràlia
La regió és més freda que Bordeus, però més calenta que Borgonya. Influenciada tant per climes mediterranis com continentals, amb pluges a hivern / primavera 750-950 mm/any i un amb estiu relativament fresc, sec i humit. La vinya està situada a una alçada que va dels 50 als 430 m sobre el nivell del mar. Si parlem del terrer hi trobem dos tipus de sòls. Un de sorra argilosa a franc argilós en coherència amb els subsòls d'argila de color marró vermellós, sovint impregnades de roca. 
La majoria són relativament àcid i baixa en la fertilitat, però en general són ben drenat. L'altre gran tipus de sòl és molt més jove d'origen i és un sòl molt friable, de color vermell brillant volcànica. 
Aquest sòl immensament profunds i fèrtils. Amb aquestes dades repassades i un cop situat virtualment al terreny ens disposem a tastar els vins. Són 3 vins del celler De Bortoli, Un Chardonnay, pinot noir i un semillon. Tots tres tenen un tancament de rosca, un clàssic amb els vins procedents d'aquest país. 
Chardonnay 2013 De la seva elaboració destaco, per fer-nos una idea del vi que fermenta i fa la seva criança amb bótes de roure francès. Te un color palla, aromaticament molt floral, gessamí, mareselva, ciclamen, flor d'ametller, prunus...subtils tocs de fruita blanca (pera). Pedra foguera i guix. A la boca cítrics refrescants, un punt salí i mineralitat. Bon equilibri. M'ha sorprés i el recomanaria. 
Pinot Noir 2012 (pas per Bóta) Color grana/teula. Es nota certa evolució. Aromes de fruita vermella compotada, melmelada de maduixes, nabius i prunes amb tocs de fusta noble que li aporten un toc "senyorial i refinat". En boca es mostra lleuger, subtil, sedós i taní fi. Pas ràpid, tot un sospir. Final amb records de pell i pinyol madurs. 
Noble One Botrytis Semillon 2013 Criança amb bótes noves un 29%, un 64% amb bótes d'un o dos anys i la resta no passa per fusta per després aportar frescor al cupatge. És un vi de color or vell amb aromes de litxi, raïm, cumquat, mel/llimona i mel de flors amb tocs de guix. Dolcenc, untuós i amb un final un punt exagerat de record de mel. Li manca aquell equilibri acidesa/ dolçor.

8 de juny 2017

TRONAT BLANC


D.O. Empordà




Amb una etiqueta que no passa desapercebuda es presenta aquest Tronat blanc.
Sorgeix d’unes vinyes de garnatxa Blanca de finques d’agricultura ecològica, situades a peu de la Serra de l’Albera i castigades pel vent de tramuntana.
És un vi en què es busca frescor, identitat varietal i fruita, és per això que fermenta en acer inoxidable per així mantenir aquestes virtuts intactes.
Groguenc amb notes aromàtiques fruitades (Préssecs dolços) i florals de camp de fruiters. Olors primaverals. A la boca es mostra fresc, un punt dolcenc, equilibrat, divertit, transparent i desacomplexat.

13 Graus
Consumir-ho a una temperatura d’entre 7 i 10 graus.


7 de maig 2017

EL VI I LES TROBALLES ARQUEOLÒGIQUES EN EL VIAL LATERAL DE LA C-31 A BADALONA

Des del Setembre passat aquells que passem cada dia per la part alta del Barri badaloní de Dalt de la Vila veiem com les obres del lateral de la C-31 estaven parades i els obrers havien donat pas als arqueòlegs i tot per l'aparició de noves troballes del que va ser la Badalona Romana.
Al jaciment s'han trobat nombroses habitacions, algunes pavimentades amb mosaics, un dels quals presenta una decoració geomètrica d'un disseny espectacular, i revestides de pintures murals. Tots aquests elements decoratius semblen indicar que ens trobem davant les restes de diverses domus (cases). També s'han localitzat dipòsits i espais relacionats amb activitats artesanals i industrials. Amb aquestes troballes es confirma l'ocupació d'aquesta zona anomenada turó d'en Rosés des del segle I aC i, almenys, fins al segle IV dC. Destaca la descoberta del col·lector del cardo maximus que demostraria que Baetulo (nom de la vil·la Romana que avui dia coneixem com a Badalona) és més extensa del que es plantejava fins ara.


A més a més, en les excavacions han aparegut més de 200 rases de vinya d'època romana, fet que confirma la relació directa de Baetulo amb la producció i comerç del vi. També s'ha trobat entre els murs d'una de les domus una representació del S. I-IIdC. molt ben conservada feta de marbre de Chemtou (Tunísia) del déu del vi i la vinya Bacus.

Per parlar dels orígens de la viticultura en aquesta zona ens hem de remuntar a l'època on els Ibers eren els pobladors de la península Ibèrica. El territori que s'estenia del Garraf fins a la desembocadura de la Tordera era conegut a l'època amb el nom de Laietània. Els Laietans, pobladors de la zona, cultivaven raïm silvestre i va ser entre els segles VII i VI aC. amb l'arribada a les nostres contrades de Fenicis i Grecs, civilitzacions culturalment superiors, que van introduir tècniques de poda, d'elaboració del vi i varietats afavorint el conreu de la vinya. De mica en mica el litoral mediterrani van néixer petites colònies fundades per aquestes civilitzacions amb finalitats econòmiques i comercials. Més tard, a la segona meitat del segle I aC. el procés de romanització va arribar a la Laietània. La cultura romana va ser assimilada per la població. Es va passar d'assentaments a petites vil·les romanes rurals, entre elles Baetulo. La producció de vi i l'elaboració d'àmfores per al seu transport eren el seu modus vivendi. Però Baetulo a part de ser una de les petites vil·les romanes més importants de la zona es va convertir en el port des d'on sortien aquests vins i s'exportaven a Roma i a altres mercats de la mediterrània. Des del port de Narbona eren distribuïts per l'interior de la Gàl·lia. També anaven cap a l'interior de la Península a poblacions com Caesaraugusta (Saragossa), Pompaelo (Pamplona)...
Avui dia aquesta tradició vinícola continua a la zona. Com deveu saber Badalona pertany com a territori a la Denominació d'Origen Alella. La gent de Can Coll al barri del Canyet van ser els impulsors ara ja fa uns anys de recuperar les vinyes a la ciutat. Els seus vins Orígens Pansa Blanca i rosat són el resultat d'aquesta aventura. Per aquells que no coneixeu la zona potser us podeu situar si us dic que aquest barri està tot pujant per la carretera de la Vallensana que connecta Badalona amb Montcada i que també s'utilitza per accedir a l'Hospital Tries i Pujol conegut pel nom de Can Ruti. 
A més, com us vam comentar al bloc fa poc, un altre projecte s'inicia ara. Pels voltants del Monestir de Sant Jeroni la gent de la Coop. La Sargantana s'embarquen també en aquest viatge per recuperar la tradició vinícola del territori.

Extracció dels mosaics romans a Badalona









22 d’abr. 2017

Mas Bertran X80

D.O. Penedès / Clàssic Penedès



Avui la cosa va de bombolles. Us presentem l'X80 de Mas Bertran un escumós Clàssic Penedès de llarga criança (verema 2011) elaborat amb un cupatge de 85% de Xarel·lo de Vinyes de més de 80 anys i un 15% de Sumoll.
Quan el tenim a la copa apreciem el seu color d'espiga de blat amb reflexos salmó procedents de la presència de sumoll al cupatge.
Al nas aromes a poma madura vermella arribant a ser un pastís de poma ens sedueixen, cítrics almivarats de pell de llimona i cumquat passant per fruitats de nespres madurs.
Tocs de pastisseria, de flor d'ametller, ametlles crues i de maduixetes silvestres.

Sense esperar ni un minut més el tastem. Vinós, bombolla fina i elegant. Dolcenc, golós i ampli. Intens, llarg i envolvent. Un escumós gastronòmic amb força personalitat.


Paula Valls ::Years::

3 d’abr. 2017

S’inicia la recuperació de la vinya al voltant del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.


2 d'abril de 2017, aquesta és la data que quedarà per al record. Un matí de diumenge, d'inici de primavera, cel clar i amb un sol espatarrant que fa ressaltar la verdor esclatant de la vegetació que ocupa tots els racons de la muntanya després de les darreres pluges. Ha sigut en aquest escenari on envoltats de ginestes i estepes florides ha iniciat el seu camí el projecte que duu a terme la Cooperativa La Sargantana de Badalona de retornar la vinya a la Vall de Betlem.

Us situaré, la Vall de Betlem s'estén per sota del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Dins un espai natural molt agraït com és la Serralada de Marina a cavall de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. En aquests terrenys el conreu de la vinya sempre ha estat present. Anys enrera, passejant per aquesta zona, entre les finques de Can butinyà, la Torre Pallaressa i el monestir ens trobàvem encara sarments i "vinyes" abandonades envoltades de malesa. La producció i venda de vi van ser una important font d'ingressos durant més de cinc-cents anys per als monjos del monestir, ara després de dècades d'abandó, amb aquest projecte es vol recuperar el paisatge de vinyes.
La idea preveu la plantació de tres hectàrees, a les feixes situades a peu del monestir. La primera fase s'ha iniciat amb la plantació d'un miler de ceps, amb l'objectiu de produir vins ecològics amb el segell de la Denominació d'Origen Alella. S'ha de dir, que aquest tipus de projectes són de llarg recorregut i per això que no es podran veure els primers fruits fins d'aquí a, com a mínim, quatre anys, quan el raïm que produeixin aquests ceps plantats avui serà apte per convertir-lo en vi.


La varietat escollida per començar és la malvasia, un tipus de raïm blanc inclòs en la DO Alella i que mirant diferents escrits i cròniques del monestir es creu que ja s'havia conreat per aquestes contrades tot i que se l'anomenava vi grec. El fet de dir-li així és perquè hi ha la teoria que aquesta varietat prové de Grècia, tot i que també es parla de l'Àsia. El terme "Malvasia" es diu que prové d'una evolució a l'Italià del nom de la població grega Monemvasia. Una teoria diferent explica que el nom sorgeix del districte de Malevizi, proper a la ciutat de Candía a Creta. A Catalunya, diu la llegenda, que la malvasia fou portada per un dels almogàvers que al començament del segle XIV lluitava a la Mediterrània oriental sota les ordres de Roger de Flor.


Avui s'han donat el primer pas d'una aventura il·lusionant. Domen tot el suport a la Cooperativa La Sargantana per aquesta iniciativa.

31 de març 2017

Alquímia 2015


Elaborat per Carles Sánchez (embotellat al celler d’Alella vinícola)
D.O. Alella





De color groc palla, aquest blanc de pansa blanca d'una producció de poc més de 1000 ampolles mostra unes aromes netes. Fruitats i vegetals s'integren i fusionen fent-lo atractiu des del primer moment. Tocs vegetals de rapa i anisats de fonoll, típics de la varietat, cotó... 
Trobem fruita de pinyol, nectarina i cítrics en forma de twist de llimona. Entrada en boca amb una acidesa equilibrada. Toc salí, amb sensació de sequedat i un puntet d'amargor, fresc i un final amable.

HORA DE JOGLAR ::Sóc feliç::


26 de març 2017

Caves Nadal, a la recerca d'un nou producte


Un dels temes que amoïna i molt al sector vinícola català i a tots aquells que ens movem en aquest món és el fet d'apropar al jovent la cultura del vi, la seva tradició popular com producte proper arrelat al territori i al seu consum moderat
I és pensant en aquesta qüestió que des de Caves Nadal sorgeix una nova iniciativa. Dins de la presentació de noves anyades dels seus vins de Xarel·lo i Xarel·lo Vermell i de les diverses activitats d'enoturisme previstes per diferents moments de l'any, Xavier Nadal, director tècnic del celler ens va informar d'un projecte de llarga durada que vol sumar el consumidor jove i un estudi de l'evolució dels escumosos elaborats a partir de tres micro vinificacions de la verema 2016. 
Amb l'objectiu que el producte final s'aproximi al màxim al gust del consumidor jove, el celler està buscant 50 joves, d'entre 20 i 40 anys, que els agradi el vi perquè integrin un comitè de tast a través del qual s'escollirà el perfil del nou escumós. Aquest comitè es reunirà un cop cada trimestre i estudiarà l'evolució dels escumosos elaborats a partir de tres micro vinificacions amb raïm de la verema 2016 amb tres punts de maduració diferents. A partir dels resultats analítics i organolèptics, el celler valorarà les diferències que hi ha entre els tres escumosos i com evolucionen aquests paràmetres a mesura que augmenta la criança en ampolla a la profunditat de la cava fundacional. La fita final, si tot va bé és de disposar per la verema de l'any 2019 dels coneixements suficients per poder elaborar un escumós de xarel·lo vermell amb un estil i unes propietats úniques. 


En aquesta jornada, ja vam poder tastar el vi base d'aquestes tres mostres, cadascuna amb les seves particularitats, d'intensitat aromàtica i comportament en boca. Ara la feina de seguir l'evolució d'aquests vins recaurà en aquest grup de joves, tota una experiència que val la pena, tant pel que es pot aprendre com per passar-ho bé i haver format part de la creació d'un producte nou i únic.

Si us interessa formar part del comitè de tast per escollir el perfil del nou escumós de xarel·lo vermell... 

Inscripcions amics@nadal.com

més informació http://www.nadal.com