3 d’abr. 2017

S’inicia la recuperació de la vinya al voltant del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.


2 d'abril de 2017, aquesta és la data que quedarà per al record. Un matí de diumenge, d'inici de primavera, cel clar i amb un sol espatarrant que fa ressaltar la verdor esclatant de la vegetació que ocupa tots els racons de la muntanya després de les darreres pluges. Ha sigut en aquest escenari on envoltats de ginestes i estepes florides ha iniciat el seu camí el projecte que duu a terme la Cooperativa La Sargantana de Badalona de retornar la vinya a la Vall de Betlem.

Us situaré, la Vall de Betlem s'estén per sota del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Dins un espai natural molt agraït com és la Serralada de Marina a cavall de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. En aquests terrenys el conreu de la vinya sempre ha estat present. Anys enrera, passejant per aquesta zona, entre les finques de Can butinyà, la Torre Pallaressa i el monestir ens trobàvem encara sarments i "vinyes" abandonades envoltades de malesa. La producció i venda de vi van ser una important font d'ingressos durant més de cinc-cents anys per als monjos del monestir, ara després de dècades d'abandó, amb aquest projecte es vol recuperar el paisatge de vinyes.
La idea preveu la plantació de tres hectàrees, a les feixes situades a peu del monestir. La primera fase s'ha iniciat amb la plantació d'un miler de ceps, amb l'objectiu de produir vins ecològics amb el segell de la Denominació d'Origen Alella. S'ha de dir, que aquest tipus de projectes són de llarg recorregut i per això que no es podran veure els primers fruits fins d'aquí a, com a mínim, quatre anys, quan el raïm que produeixin aquests ceps plantats avui serà apte per convertir-lo en vi.


La varietat escollida per començar és la malvasia, un tipus de raïm blanc inclòs en la DO Alella i que mirant diferents escrits i cròniques del monestir es creu que ja s'havia conreat per aquestes contrades tot i que se l'anomenava vi grec. El fet de dir-li així és perquè hi ha la teoria que aquesta varietat prové de Grècia, tot i que també es parla de l'Àsia. El terme "Malvasia" es diu que prové d'una evolució a l'Italià del nom de la població grega Monemvasia. Una teoria diferent explica que el nom sorgeix del districte de Malevizi, proper a la ciutat de Candía a Creta. A Catalunya, diu la llegenda, que la malvasia fou portada per un dels almogàvers que al començament del segle XIV lluitava a la Mediterrània oriental sota les ordres de Roger de Flor.


Avui s'han donat el primer pas d'una aventura il·lusionant. Domen tot el suport a la Cooperativa La Sargantana per aquesta iniciativa.